Valoració i conclusió final

Al llarg d’aquestes setmanes,i durant tot el curs em anat veiem com es treballa un projecte. I tot i que al principi tant sols amb la paraula roba,una paraula corrent que utilitzem diàriament sense ni adonar-nos, cada alumne va anar fent el seu camí, i totalment diferents als uns als altres. Desprès al agrupar-nos la cosa al principi es va complicar molt, teníem projectes molt diferents i no varem trobar manera de poder fusionar-los, així doncs i desprès de donar-hi moltes voltes, varem arribar a la conclusió que : volíem algo que ens identifiques a nosaltres i a altre gent,però que alhora pogués ser ‘’teòric’’ i pràctic. Així doncs com a idea inicial teníem el maniquí,peça clau i cànon de bellesa ideal a la actualitat, i al seu voltant fotos enganxades per tot arreu de dones reals donant a entendre ,que no es possible tenir aquest cos. El primer pas era aconseguir el maniquí que va costar bastant, desprès un cop el varem tenir, i desprès d’enganxar-hi les fotos, veiem que quedava molt pobre tot hi havent pintat la paret. Així doncs varem afegir un 90-60-90 amb les cares de les estrelles que tenien aquest cos,enganxades a la paret. I més tard varem afegir un suro amb fotos de noies anorèxiques. Van anar passant els dies i no ens acabava d’agradar,així que vam treure les fotos del maniquí,i vam posar una cinta mètrica, i un focus,on la ombra projectada a la paret, vam enganxar fotos de noies anorèxiques donant a entendre com era l’ombra del maniquí. I finalment el punt del que més em après són les lletres que vam posar a la paret el ‘’per què’’ va quedar molt malament i com va ser l’últim dia no podíem canviar-ho, ja ho diu ja el refrany que ‘’menos es más’’. Tot i així em quedat satisfetes de tot el projecte i de l’exposició en general. Potser l’única cosa a millorar seria l’organització ja que al final ens ha faltat temps per les altres matèries, per això estaria be que poguéssim fusionar-nos tots.

Valoració Miriam

Aquí deixo el link per veure la meva valoració del projecte.

www.mirrviva.blogspot.com

CANVI RADICAL

Finalment, hem canviat radicalment la idea inicial del projecte, ja que després de tot el que hem treballat, la gent pogués entendre què era el que pensavem sobre 90 60 90. Però no funcionava i no s'arribava a entendre realment el que voliem transmetre. Per això hem tret el suro i hem dibuixat el mateix maniquí a la pared, on hi hem enganxat les fotos de les noies anorèxiques que hi havien en el suro. En el maniquí "real" hem tret totes les fotos dels cosos de la gent del carrer i ha quedat totalment blanc. Amb això hem volgut representar un maniquí impacable amb les seves mesures ideals i sense cap defecte però la seva ombra (el maniquí dibuixat a la pared) hi apareixen totes aquelles noies que volien tenir aquell cos de 90 60 90 i no ho han aconseguit.

PRIMERES VISITES

INAGURACIÓ!

Ha sigut una experiència única això de que vingués gent a veure la nostre feina encara que no estigués acabada. Tots pensàvem que vindria poca gent però ens vam equivocar, va venir bastanta gent i això vulguis o no et dona més ganes i més forces per treballar i finalitzar el projecte.

12 formes de morir

Aquí hos deixo un video sobre un treball artistíc sobre anorèxia

http://www.youtube.com/watch?v=qT7jJEWaz0o

REALITAT i PHOTOSHOP

Hem volgut posar a la pared un suro on hi han enganxades tot de dones. Unes tenen un cos ideal i altres son anorèxiques o bulímiques.

Això ho hem fet ja que 90 60 90 gran part ha fet que totes les models famoses i guapes tinguin un cos ideal i aquelles que ja no el conservin o s'operin per tenir-lo, o arreglin amb photoshop o directament no sortin. Amb això vull dir que en una revista, en una passarel·la, o a un catàleg de moda MAI et trobaràs a una model gorda. Per culpa de tot això noies del carrer al veure les revistes, passarel·les, etc, volen arribar a tenir el cos que tenen les models i alfinal acaben tenin la malaltia d'anorèxia o bulímia.

ANORÈXIA I BULIMIA

L'anorèxia consisteix en un trastorn de la conducta alimentària que suposa una pèrdua de pes provocada pel propi malalt i duu a un estat d'inanició. L'anorèxia es caracteritza pel temor a augmentar de pes, i per una percepció distorsionada i delirant del propi cos que fa que el malalt es vegi gros tot i que el seu pes es troba per sota del recomanat. Per això inicia una disminució progressiva del pes mitjançant dejunis i la reducció de la ingesta d'aliments. Normalment comença amb l'eliminació dels hidrats de carboni, ja que existeix la falsa creença que engreixen. A continuació rebutja els greixos, les proteïnes i fins i tot els líquids, duent a casos de deshidratació extrema. A aquestes mesures dràstiques se li poden sumar altres conductes associades com la utilització de diuréticos, laxants, purgues, vòmits provocats o excés d'exercici físic. Les persones afectades poden perdre des d'un 15 a un 50 per cent, en els casos més crítics, del seu pes corporal.. Aquesta malaltia sol associar-se amb alteracions psicològiques greus que provoquen canvis de comportament, de la conducta emocional i una estigmatización del cos.

La bulímia nerviosa, o simplement bulímia, és un Trastorn de Comportament Alimentari a causa d'això. Es caracteritza, com el trastorn per afartament, per episodis en què la persona menja sense control, però a la bulímia la persona després se sent tant culpable que vol "compensar" provocant-se el vòmit o abusant de laxans i diürètics. La bulímia nerviosa afecta a persones insegures, que no se senten satisfetes amb elles mateixes i s'obsessionen pel menjar i el pes corporal. Els malalts de bulímia mengen grans quantitats d'aliments en un espai curt de temps (fartades), després del qual adopten mecanismes compensatoris: vòmits o purgues i hiperactivitat, amb intensos sentiments de culpabilitat i automenypreu; un cercle viciós difícil de tallar, però no impossible. Les fartades i vòmits es produïxen d'amagat, la persona porta una doble vida. Hi ha una forta por a no poder parar de menjar ni controlar els impulsos, la qual cosa de vegades ocasiona problemes amb l'alcohol, les drogues i la conducat sexual.

PROTOTIP 906090

L'obsessió per la flacura toca fons en la societat d'avui, en la qual estar prima és important per al 79% de les dones. Paradoxalment, en una era en la qual la dona occidental va assolir ser independent, aquesta tendència l'esclavitza en nom de la moda. Així ho van fer en el seu moment aquelles cotilles que gairebé tallaven la respiració. Així va ocórrer quan en la dècada dels 50 van sorgir dos models: el de Marilyn Monroe amb malucs molt amples i cintura cenyida i el de Grace Kelly tendiente al rectilini, a la primesa extrema. Les seguidores de Marilyn eren molt més vulgars que les de Kelly que eren noies aristocràtiques. Actualment es segueix aquest prototip que tenia la Marilyn Monroe.

QUÈ EN PENSA LA GENT DEL CARRER?

1.NOM: Rosa 2.EDAD: 49

3.TALLA SAMARRETA: M, L, XL, XXL PANTALONS: 40, 42, 44, 46,

4.FAS ESPORTS? tennis

5.ALTURA: 1.77 cm 6.PES: 72 kg

7.TENS ALGUN PROBLEMA AMB LES TALLES? Tinc molts problemes en trobar roba, perquè la que m’agrada només fan talles molt petites. En algunes marques la talla més gran que fabriquen equival a una talla petita d’altres fabricants. A vegades em trobo que per molt que agafi una talla gran només es diferència amb la amplada però les mànigues segueixen sen tan estretes com la talla més petita. Amb els pantalons no tinc gaires problemes, però en el meu armari tinc pantalons de quatre talles diferents, i a vegades, la talla 46 és més petita que la talla 42 d’una altre botiga.

8.PERQUÈ CREUS QUE S'HA CREAT EL MODEL 90 60 90? Penso que s’ha creat, perquè algun dissenyador important va dir que aquest seria el ideal cos de la dona, ja que la majoria dels dissenyadors són transsexuals. Jo crec que, el tipus de model de passarel·la hauria de ser el mateix que el de les models de roba interior i bany. Ja que aquestes tenen un aspecte molt més saludable i llueixen més la roba.

9.CREUS QUE L'ANORÈXIA EXISTIRIA SI NO HAGUESSIN CREAT EL MANIQUÍ COM A CÀNON DE BELLESA? L’anorèxia no existiria si les talles fossin més reals i si es donés més importància a les corbes de les dones sense passar a l’altre extrem.

10.CREUS QUE TOTHOM POT TENIR AQUEST COS (90 60 90)? No, cada un neix amb un tipus de cos i només a vegades i passant pel quiròfan es pot variar la genètica.

OMPLIN EL PROJECTE

- Ja tenim maniquí! Ens ha costat molt trobar-lo però alfinal ho hem aconseguit.

- Com vam pensar els primers dies, el maniquí guarnit de fotos de gent que hem trobat per el carrer on tenen un cos totalment saludable.

- En el coll del maniquí hi hem penjat una cinta per medir un cos ja que també simbulitza el nostre projecte.

- La pared ja està pintada! Hem pintat la paret lila ja que és el color que identifica la dona, i aquest progecte tot està relacionat amb la dona.

- Em posat a la pared el 90 60 90 on hi apareixen tot de fotos de noies famoses, de revistes.

CANVIEM D'ARMARI

El nostre projecte actual és centra en la visió que ha donat la societat al model de la dona. Volem fer entendre a través d’unes fotografies enganxades en un maniquí que aquest model no existeix.

El projecte consisteix en fer fotografies a gent amb un cos totalment normal i natural. Fer una enquesta per saber com es sent en respecte amb el seu cos, és a dir, si està contenta, si canviaria algun aspecte del seu cos, els seus complexos, etc. Un cop que tinguem les fotografies i les fitxes, volem enganxar les fotografies per tot el maniquí sense deixar cap tros buit. Amb les enquestes, les recollirem totes en un dossier, amb les respectives fotografies de cada persona en petit. Aquest dossier estarà penjat del sostre sostingut amb un metre (per mesurar les talles del cos) amb la finalitat de que es pugui veure a fàcilment i que tothom ho pugi llegir.

PLUJA DE ROBA

MARTA: El projecte final comparat amb el qual vaig començar aquesta exposició, no te res a veure. Quan vaig començar ens van plantejar que penséssim unes frases que per a nosaltres signifiquessin algo ( lògicament relacionat amb la roba) que aquestes dites frases ens fessin pensar sobre el tema. Jo, individualment, vaig escollir la de: Odio quan sorto de la dutxa i no em puc posar les mitges perquè encara segueixo mullada. Des de un principi ja sàvia l'idea de les fotos que volia, i que voldria acabar fent un vídeo; Peró quan ens vam reunir tots els grups i vam fer una posada en comú, vaig veure que hi havien treballs molt més bons, i estava segura que encara podia canviar el meu, i que per si sol dones més de sí.
I així va ser, ens vam ajuntar un grup de noies que pensàvem el mateix, PER QUÈ 90 60 90? Vam començar aixi, perquè encara que la gent tingui complexes, s'ho pregunta molt. Amb aquest tema volíem saber d'on va sorgir aquesta idea, quan i qui la treure a la llum; i també de la manera que influïa a la gent que ens embolava, fent així unes enquestes.El treball finalitzat crec que va arribar a molt bon port, ens va quedar una bona exposició, i a més es un tema que a la gent li dona molt a pensar ja que es poden extreure varies idees.

___________________________________________________________

NÚRIA:

El meu projecte inicial tot va començar en què teníem que pensar paraules i frases relacionades amb la roba. Se’m van acudir varies però no sabia com representar-les ja que les trobava molt simples. També molts temes que se’m acudien eren semblants a altres companys. I finalment vaig pensar en un tema que només podia tenir jo, que era la meva germana bessona. On la frase era "No suporto acabar vestint-me com la meva germana bessona". Aquesta frase em porta molts problemes sempre, ja que jo amb la meva germana tenim una espècie de telepatia i quan anem a una botiga casi sempre ens agrada el mateix (cosa que no suporto), i la solució esta en comprar-nos una peça i compartint-la. Però aquí és on realment arriben els problemes i sempre ens barallem. Que si la roba que vull se la va ficar ahir i esta bruta, que si la tacat, que si ens volem ficar al mateix dia la mateixa samarreta, etc. En el meu projecte volia ficar un seguit de imatges, on es veiés una pila de roba on i sortissin dos mans agafant el mateix mocador i de "música" volia gravar els crits de la meva germana i jo. En realitat era un seguit de imatges però acabaria sent un vídeo. Però no vaig acabar el meu projecte ja que varem iniciar el projecte amb grup. Encara que no s’hagués acabat penso que va estar bé per començar a saber què és fer un projecte i entendre que per finalitzar un projecte ha de haver-hi molts passos on al final no es veuen però serveixen per finalitzar-ho.

__________________________________________________________

RAQUEL: El meu projecte, avans de fer-lo en grup i decidir fer lo de 90 60 90, tractava sobre el meu gat.La frase era: hem fa rabia que el meu gat es fiqui al calaix de la roba, cuan la estic enderçant.I el projecte tractaba de fer fotos al gat ficant-se al calaix mentres que jo estic doblegant la roba, pero la veritat fer aixó com a projecte hem semblava una mica pobre, aleshores vam fer lo del projecte en grup.

______________________________________________________

MIRIAM

Bé,el meu tema era molt més infantil que els altres. La meva frase era ''els mitjons que desapareixen'', volia que fos algo una mica diferent als altres,i vaig decidir fer un video amb stop motion,ja que és una tècnica que m'encanta. La història es desenvolupava dins d'una habitació (dormitori) en com es feia de nit,i misteriosament,un dels mitjons cobrava vida,voltava per l'habitació sense sentit,fins que veia una papallona i la seguia per tot arreu.Fins que al final pujant-se sobre el llit,cau pel forat que hi ha entre el llit i la pared,quedant-se atrapat amb els altres mitjors.Tot això feia referència a que els mitjons desapareixen per culpa de la seva curiositat cap a la papallona.

_____________________________________________________

OLALLA:

IDEA 1:El meu projecte inicial estava relacionat amb la memòria. Em va costar molt trobar el tema i com enfocar-ho ja que volia fer una barreja de coses que al cap i a la fi no s’entenia res. L’idea d’aquest projecte es basava en el moment en que tu veus una peça de roba i et recorda a un moment o a una epoca de la teva vida. El que jo pretenia fer era un stop motion on es veien diferents samarretes o complements i el record que em donava, que no era mes que una fotografia d’algun dia significatiu que la vaig portar. Aquesta idea en tot cas mai la vaig poder treballar del tot per que era molt embolicada.

IDEA 2
Més tard vaig pensar en un altre idea, que no va arribar a ser res més que una idea. No vaig arribar mai a fer fotografies ni res per l’estil, ja que poc desprès de decidir-ho ens van proposar fer aquest projecte per grups. El projecte es basada en roba abandonada, és a dir quan tu deixes de posar-te una samarreta per qualsevol raó però no la treus del teu armari. Aquesta samarreta, llavors està abandonada. El projecte final hagués consistit en una fotografia modificada amb el photoshop on es podia veure o bé la samarreta en perfectes condicions i al costat la mateixa samarreta feta pols, en un racó com si estigues abandonada, o per altre banda la samarreta directament abandonada. Però mai vaig arribar a fer res.

FRASES QUE ENS SUGGEREIX LA ROBA

Frases de totes les membres del grup:

No soporto deixar roba i la tornin tacada o trencada- Perdre el jersei preferit- Odio comprar-me roba i per rebaixes trobar-la a la meitat de preu-M'agrada que es quedi la olor d'una persona important a la roba- No suporto voler-me ficar alguna pesa de roba i estigui a la rentadora- Odio estrenar roba i tacarme-la el mateix dia- No suporto comprar-me un jersei i deixi pels per tots els llocs-M'agrada compartir roba amb la familia- No m'agrada que al rentar la roba perdi color- La roba es fa petita amb la secadora-Estils de roba-Odio quan sorto de la ducha i se'm trenquen les mitges- No m'agrada comprar la roba i que amb el temps es fasi ample- Odio quan la roba de color destinyeix la roba blanca- No m'agrada perdre mitjons per dintre el llit- Odio quan surten els fils d'una camisa de llana- Odio quan em compro la meva talla i em va ample- Odio quan es queda una samarreta al final de l'armari i me'n oblido d'ella-No m' agrada quan deixo alguna peça de roba, i me la tornen trancada o bruta-Quan la meva gata es fica al calaix de la roba i me la fa mal bé-l' olor a tabac-L' olor a acohol quan surto de festa-Que hem façin gran la roba-Que me la venguin bruta, o estripada-No trobar perxes per penjar-la-Quan estenc la roba hem fa rabia donarli la volta- Quan vull posarme alguna samarreta, o pantalons estan a la rentadora-Quan porto algo a la butxaca i se t' olvida treura-ho i es renta-Quan els pantalons et van grans de cintura.

Presentació projectes

Xerrada amb en Manel

PARAULES QUE ENS SUGGEREIX LA ROBA

1Forma-color-personalitat-creativitat-actitud-disseny-fred-calor-brut-net-teixit-textura-marca-diners-accessoris-penjador-fil-botó-cinturó-cremallera-maniquí-moda-botiga-pell-passarel·la-publicitat-estat d'ànim-caràcter-humà-estampat-tendencies-estils-colors-formes-modern-blanc-negra-rosa-vermell-antiquat-petit-gran-disseny-barat-car-gran-moda-diners-pantalons-bufanda-mocador-samarreta-sweteer-sabates-llana-fil-agulla-forats-trencats-transparencies-Botiga-fil-agulla-fàbrica-llama-teixit-prototip-textura-pantalons-botó-cremallera-sabates-color-personalitat-estil-estacions-diners-estampats-samarreta-diseny-cordill-cinturó-estil-maques-banyador-suabitzant-manta-barret-guants-tabac-colonia-llegiu-mitjó-talles...

EXCURSIÓ AL MACBA

El dia 27 de febrer vam anar al MACBA,per fer el taller de la Turbinageneration on l’artista es proposaria un taller. Vam separar-nos en grups de 3 i m’entres uns feien el taller els altres dos restant visitaven les dos exposicions temporals al museu.

Quan varem entrar a la sala on es feia el taller, varem veure com una maqueta de Granollers i rodalies feta amb gomets,postis,permanents,paper..etc.

Howard ens va explicar que havíem de fer i vam estar prop d’una hora i algo montant el nostre camí de casa a d’institut,i desprès posant-hi els objectes que havíem trobat ( un objecte nou i un altre de vell que ens trobem am facilitat a aquest camí, Howard ens ho va fer portar), finalment va afegir que havíem de posar una pista d’un secret nostre, On amagariem nosaltres un tresor en aquest camí?. I per acabar varem fer tots els 3 grups una posada en comú.

Què és la turbinegeneration?

Turbinegeneration és un projecte a nivell escolar a escala internacional lligat a la Serie Unilever, que tots els anys encarrega a un artista la creació d'una obra d'art per a la Sala de Turbines de la Tate Modern.

La Serie Unilever: turbine generation oferix a col·legis de tot el món l'oportunitat d'explorar diverses qüestions culturals a través del llenguatge artístic.


Turbinegeneration associa a escoles de diferents països perquè comparteixin idees a través de diversos mitjans amb la finalitat d'enrriquir la seva visió del món. Des de fotografies, so, vídeo i dansa, fins a representacions teatrals i narracions orals. Turbinegeneration és únic, doncs són artistes en actiu els quals creen els dossiers del projecte i galeries internacionals les quals guien les col·laboracions conjuntes a mesura que progressen.

Turbinegeneration

Estrenem blog,on anirem penjant tot el proces de la Turbine.