PLUJA DE ROBA

MARTA: El projecte final comparat amb el qual vaig començar aquesta exposició, no te res a veure. Quan vaig començar ens van plantejar que penséssim unes frases que per a nosaltres signifiquessin algo ( lògicament relacionat amb la roba) que aquestes dites frases ens fessin pensar sobre el tema. Jo, individualment, vaig escollir la de: Odio quan sorto de la dutxa i no em puc posar les mitges perquè encara segueixo mullada. Des de un principi ja sàvia l'idea de les fotos que volia, i que voldria acabar fent un vídeo; Peró quan ens vam reunir tots els grups i vam fer una posada en comú, vaig veure que hi havien treballs molt més bons, i estava segura que encara podia canviar el meu, i que per si sol dones més de sí.
I així va ser, ens vam ajuntar un grup de noies que pensàvem el mateix, PER QUÈ 90 60 90? Vam començar aixi, perquè encara que la gent tingui complexes, s'ho pregunta molt. Amb aquest tema volíem saber d'on va sorgir aquesta idea, quan i qui la treure a la llum; i també de la manera que influïa a la gent que ens embolava, fent així unes enquestes.El treball finalitzat crec que va arribar a molt bon port, ens va quedar una bona exposició, i a més es un tema que a la gent li dona molt a pensar ja que es poden extreure varies idees.

___________________________________________________________

NÚRIA:

El meu projecte inicial tot va començar en què teníem que pensar paraules i frases relacionades amb la roba. Se’m van acudir varies però no sabia com representar-les ja que les trobava molt simples. També molts temes que se’m acudien eren semblants a altres companys. I finalment vaig pensar en un tema que només podia tenir jo, que era la meva germana bessona. On la frase era "No suporto acabar vestint-me com la meva germana bessona". Aquesta frase em porta molts problemes sempre, ja que jo amb la meva germana tenim una espècie de telepatia i quan anem a una botiga casi sempre ens agrada el mateix (cosa que no suporto), i la solució esta en comprar-nos una peça i compartint-la. Però aquí és on realment arriben els problemes i sempre ens barallem. Que si la roba que vull se la va ficar ahir i esta bruta, que si la tacat, que si ens volem ficar al mateix dia la mateixa samarreta, etc. En el meu projecte volia ficar un seguit de imatges, on es veiés una pila de roba on i sortissin dos mans agafant el mateix mocador i de "música" volia gravar els crits de la meva germana i jo. En realitat era un seguit de imatges però acabaria sent un vídeo. Però no vaig acabar el meu projecte ja que varem iniciar el projecte amb grup. Encara que no s’hagués acabat penso que va estar bé per començar a saber què és fer un projecte i entendre que per finalitzar un projecte ha de haver-hi molts passos on al final no es veuen però serveixen per finalitzar-ho.

__________________________________________________________

RAQUEL: El meu projecte, avans de fer-lo en grup i decidir fer lo de 90 60 90, tractava sobre el meu gat.La frase era: hem fa rabia que el meu gat es fiqui al calaix de la roba, cuan la estic enderçant.I el projecte tractaba de fer fotos al gat ficant-se al calaix mentres que jo estic doblegant la roba, pero la veritat fer aixó com a projecte hem semblava una mica pobre, aleshores vam fer lo del projecte en grup.

______________________________________________________

MIRIAM

Bé,el meu tema era molt més infantil que els altres. La meva frase era ''els mitjons que desapareixen'', volia que fos algo una mica diferent als altres,i vaig decidir fer un video amb stop motion,ja que és una tècnica que m'encanta. La història es desenvolupava dins d'una habitació (dormitori) en com es feia de nit,i misteriosament,un dels mitjons cobrava vida,voltava per l'habitació sense sentit,fins que veia una papallona i la seguia per tot arreu.Fins que al final pujant-se sobre el llit,cau pel forat que hi ha entre el llit i la pared,quedant-se atrapat amb els altres mitjors.Tot això feia referència a que els mitjons desapareixen per culpa de la seva curiositat cap a la papallona.

_____________________________________________________

OLALLA:

IDEA 1:El meu projecte inicial estava relacionat amb la memòria. Em va costar molt trobar el tema i com enfocar-ho ja que volia fer una barreja de coses que al cap i a la fi no s’entenia res. L’idea d’aquest projecte es basava en el moment en que tu veus una peça de roba i et recorda a un moment o a una epoca de la teva vida. El que jo pretenia fer era un stop motion on es veien diferents samarretes o complements i el record que em donava, que no era mes que una fotografia d’algun dia significatiu que la vaig portar. Aquesta idea en tot cas mai la vaig poder treballar del tot per que era molt embolicada.

IDEA 2
Més tard vaig pensar en un altre idea, que no va arribar a ser res més que una idea. No vaig arribar mai a fer fotografies ni res per l’estil, ja que poc desprès de decidir-ho ens van proposar fer aquest projecte per grups. El projecte es basada en roba abandonada, és a dir quan tu deixes de posar-te una samarreta per qualsevol raó però no la treus del teu armari. Aquesta samarreta, llavors està abandonada. El projecte final hagués consistit en una fotografia modificada amb el photoshop on es podia veure o bé la samarreta en perfectes condicions i al costat la mateixa samarreta feta pols, en un racó com si estigues abandonada, o per altre banda la samarreta directament abandonada. Però mai vaig arribar a fer res.