Finalment, hem canviat radicalment la idea inicial del projecte, ja que després de tot el que hem treballat, la gent pogués entendre què era el que pensavem sobre 90 60 90. Però no funcionava i no s'arribava a entendre realment el que voliem transmetre. Per això hem tret el suro i hem dibuixat el mateix maniquí a la pared, on hi hem enganxat les fotos de les noies anorèxiques que hi havien en el suro. En el maniquí "real" hem tret totes les fotos dels cosos de la gent del carrer i ha quedat totalment blanc. Amb això hem volgut representar un maniquí impacable amb les seves mesures ideals i sense cap defecte però la seva ombra (el maniquí dibuixat a la pared) hi apareixen totes aquelles noies que volien tenir aquell cos de 90 60 90 i no ho han aconseguit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario